Voy, lo mato y vuelvo.

Enèssima entrega de les misèries de la política (des que vaig caure en aquesta bona crisi existencial, tal com va definir-la un bon amic).



En Toni, James Gandolfini, de la sèrie Los Soprano, acaba essent tot allò que no hauria volgut, perquè volia ser com en Gary Grant, un tipus fort i silenciós, però consumeix prozac, es queixa contínuament de la seva sort, es deprimeix i es desmaia en situacions complicades.
Quan el líder dels Soprano adduïa a un tipus fort i silenciós, jo pensava –potser perquè sóc d’una generació diferent– en Dirty Harry (Callahan), Clint Eastwood. Hi ha una pel•lícula de 1967 d’Enzo G. Castellari titulada Voy, le mato y vuelvo. Les diferents entregues de Dirty Harry, més o menys, tenen aquest mateix argument: hi ha un pèssim (més dolent que un dolent qualsevol) que en fa alguna de grossa i, aleshores, en Harry agafa el Magnum 44 va, el mata i s’acaba el film.
A Harry, the Enforcer, una de les entregues del mític policia de San Francisco, apareix de nou el personatge del polític, definit com una persona que viu per al públic, per a les masses. En certa mesura, és un mort de gana, perquè perd tota dignitat, quan vol ser fotografiat, quan ha de donar notícia dels avanços de la investigació criminal, quan vol sortir sempre a primera fila a tot arreu. En definitiva actua permanentment amb una màscara i és un cínic de cap a peus.
Si al Tercer Món hi ha cops de colze per abastar una mica de pa quan arriba el camió de l’ajuda internacional, entre les elits hi ha les mateixes disputes per assistir a un acte, ocupar una concreta cadira o per una fotografia a qualsevol diari local. Ser un mort de gana no té res dolent moralment a condició que passis gana.
De tot això es parla a Harry, The Enforcer. Al final, l’alcalde li promet ser recompensat amb una condecoració, però Harry somriu misericordiós i irònic i se’n va sol. Mentre, al fons de l’escena, la silueta de San Francisco continua present, sense enfonsar-se, perquè existeixen els que no es deixen comprar. En fi, fort i silenciós. P.D. Argument de la pel•lícula: fue, lo mató y volvió.