La porta.

Des de que va tenir el seu primer fill, en Lluís va començar a somiar amb els seus companys de classe, amb la Laura que convidava a casa quan la Marta havia marxat, però no volia anar-hi, i amb en Tino el qual li manava coses que no volia fer. Mai no havia anat tan calent com quan veia el cul de la Laura, ni havia odiat tant a ningú com al líder de la classe. Quan es despertava s’anava corrent a l’habitació de l’infant i l’abraçava fort, protegint-lo del fred, tot i que sabia que un dia hauria de creuar la porta sol.