Un pas mes.

Quan la petita Martina travessà el pont de pedra sobre la ciutat de cendra, girà els ulls marrons i grans i descobrí l’enorme porta de ferro. Aleshores, sabé que mai més no podria tornar enrere. Va sentir-se aterrida, diminuta i sola. Però mirà endavant i descobrí que si donava un pas i un altre i un altre, avançava.