Israel, de nou.

Si estàs a casa amb la teva família, imagina per un moment que arrenquen la porta, maten els teus pares o la teva dona o el teu fill petit. O a tots. I només sents foc, sang, crits i insults. Davant de tot això, no pots fer res. Potser ho voldries fer, però no tens prou força. I enfront del dolor, t’orines als pantalons. Líquid groc de terror i d’espines. I això succeeix a casa i a la del veí. El teu poble o ciutat és destruït. Allà on has viscut sempre. I ho fa un país democràtic, com Israel. Amb una història terriblement tràgica, com Israel. En un context difícil, com Israel. I saps que és així. Però també saps que tot això, mai no pot justificar la barbàrie ni l’horror. I la democràcia interna es desfà per la repugnant i totalitària política exterior.