Narcotràfic i terrorisme.

En primer lloc, possibles i invisibles lectors: disculpeu tanta absència.

He tornat perquè de nou he tingut l'impuls d'escriure en el bloc. Volia anotar una reflexió enmig d'aquesta decadència o crisi o enorme turbulència, enmid d'aquest crash occidental atordidor.
Es preguntava el meu pare: "¿ningú parla de la veritable crisi? Aquella crisi que no és nova ni desperta tantes reflexions. Però, ¿África continua morint-se de gana, oi?". Sí, pare.
Que a ningú no li faltin els aliments. Dic com a desig. Però això sembla ser que no és Hollywood. La vida no és la recerca de sensacions plaents. I, mentrestant, els conservadors segueixen tement la immediatesa de l'hecatombe, del triomf del totalitarisme, de les dictadures i del terrorisme.
Per cert, el terrorisme es llança a les mans del cultiu de l'opi. També a l'Afganistan, informen avui els diaris. ¿A veure si el terror s'alimentarà del plaer dels occidentals? ¿o es nutrirà de les nostres festes del vi, de la cervesa, dels cossos joves i de la cocaïna, per fer-nos explotar en mil bocins dalt de qualsevol avió? James Dean, potser, no ha mort. La velocitat segueix conduint-nos cap a les roques afilades. No sé què fer. Faig com quan vaig en avió. Tanco els ulls. M'agafo fort. Però no reacciono.