Ha estat tot plegat una qüestió de sentiment: la tomba, els rellotges, el lladre i l’anell, que potser han giravoltat a l’entorn del mort, com planetes del sistema solar al voltant del sol.
Els anells són quelcom sentimental, no cal explicar-ho. Més enllà de l’estètica, molt sovint ens recorden a una persona, a un compromís, a unes obligacions; a d’altres, però també, els produeixen una curiosa morbositat de quelcom prohibit. No és estrany. Nicole Kidman, Alice, afirmava en la pel•lícula d’Stanley Kubrick, Eyes wide shut, estant casada i amb nens, que per una mirada hagués perdut el cap i ho hagués abandonat tot. Per mitja tarda! Potser la morbositat resideix en aquest punt: tenir el poder de fer abandonar a l’altre/a tot plegat amb l’esguard d’una mirada. En fi, tot plegat innocent especulació.
Crec, tanmateix, que si els rellotges no tinguessin quelcom de sentimental, no l’haguessin enterrat amb tres rellotges. No un, sinó tres. Per mirar l’hora tants no són necessaris.
Potser, a les dotze de la nit, quan en el cementiri de Sant Andreu no hi ha res més que un llarg silenci estrident, va etzibar un terrible i ensordidor retruc a l’oïda del guarda, l’accionar-se d’una de les alarmes dels tres rellotges del mort. O potser totes tres a la vegada, que encara hagués estat molt pitjor. Per què el disparar-se de les tres alarmes de forma conjunta?
Les tombes són llocs de memòria o de records, perquè d’altra banda potser tots plegats podríem anar directes al riu el dia dels adéus. El fill va visitar la tomba del pare i ben aviat, en conseqüència, va adonar-se que algú l’havia profanat. La policia després d’ésser avisats van descobrir l’absència dels rellotges i de l’anell. 5.000 euros era el valor de l’anell, que el guarda del cementiri ha reconegut haver robat.
Però afirmava que tot em semblava una qüestió de sentiment. Fins i tot el lladre. Resulta que el va vendre per 41 euros. Tenia problemes de drogues. En va fer per tres setmanes de porros. Així ha estat com l’anell s’ha convertit en fum de colors.
divendres, maig 16, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
0 comentaris:
Publica un comentari