dissabte, febrer 09, 2008
La final d'un mundial. (A Zinedine Zidane)
Si pogués somiar en d’altres móns (ser un pirata de mà de garfi, un bandoler amb cavall negre, un cantant de rock’n roll, un viatjant per móns perduts de la Índia) potser escolliria marcar un gol, i guanyar la final d’un mundial. Sentir un món dient el teu nom, i qui sap, potser pels anys, i les esperances perdudes, ara penso que més m’agradaria veure-ho fer el meu fill, i si hagués estat jo potser el primer que hagués buscat hagués estat l’esguard del pare.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentaris:
no és això,company no és això,com deia en Llac.L'esguard del teu pare, un esguard d'orgull, de pensar en una feina potser, ben feta, els tens cada cop que us veieu.En cap moment es troba a faltar la vanaglòria d'un gol en un mundial.T'ho pots ben creure!Truman i autor de tal pseudònim.
Publica un comentari