Direcció a Itaca.

Si el PP d’Esperanza Aguirre i Rajoy, en aquest ordre, ha de representar el liberalisme d’aquest Estat, com deia Montserrat Nebrera avui tot cridant com sempre, ens succeirà com durant la Il•lustració, que els que més il·lustrats foren eren jesuïtes, i d’això encara en tenim, que el papa negre és nascut en territori espanyol. Podran ser també liberals? Si ho són en el PP, sens dubte que també ho poden ser els germans de Déu. El liberalisme del respecte de drets i de llibertat és i ha estat quelcom del progressisme. Tot i que des de sectors reaccionaris o conservadors, llegeixis CiU també, s’han volgut apropiar de la ideologia com si fos quelcom propi, de manera molt indeguda, ja que la ideologia és i ha estat transversal. Com transversal és el somriure d’Aguirre en fer llenya de l’arbre caigut. Dic que si mai cal fer o construir el manual del perfecte polític el primer article a respectar hauria de ser no aparèixer amb un gran somriure després d’haver actuat de manera aberrant. Si l’egoisme imposa ja no voler fer quelcom sinó evitar que ho faci un altre, en tot cas no aparèixer de la mà del líder a tot arreu, tots els dies després del fet, com mofant-se de tot plegat i de Gallardón en particular, que el paper de víctima li escau, per altra banda. A Rajoy se li ha quedat cara de tonto, o més, i quan la té al costat ben repentinada, a Esperanza, em dóna la sensació de no saber gaire què fer... gaire què dir... Aznar, Aguirre, Acebes, Zaplana, Rajoy, Nebrera, Pizarro, Fraga, Visca el PP del liberalisme! En aquest PP Nebrera té el futur assegurat.